RESUM DE CATALÀ

GRAMÀTICA 
 NOM O SUBSTANTIU: És una paraula variable que serveix per anomenar a persones, animals o coses.
 -Abstractes: felicitat, cultura, pau...
 -Concrets: pilota, casa... 
-Comuns: riu, país..... 
-Individuals: arbre, soldat.... 
-Col•lectius: bosc, exèrcit..... 
-Propis: Ebre, París. Anna....... 
 VERB: És la paraula variable que expressa una acció o estat. Ex. SALTAR, canto, he menjat, vaig anar....... 
 ADJECTIU: És una paraula variable que acompanya al nom i ens diu qualitats o característiques del nom. Ex. Casa GRAN, gos PERILLÓS, nen AVORRIT..... DETERMINANTS: És una paraula variable que acompanya i complementa al nom. Poden ser: Article: el, la, els,les, en, na 
Demostratiu: aquest, aquella....
 Possessiu: meu, teu.....mon,ton.... 
Quantitatius: molt, poc, força... 
Numerals: -Ordinals: primer, onzè... -Cardinals: un, dos, tres... -Múltiples: doble, triple.... -Partitius: terç, quart.... -Indefinits: alguna, tots, cap.... 
Interrogatius: Quin, quina...
 PRONOM: Paraula variable o invariable, sense significat propi i que substitueix generalment a un nom. Personals forts o tònics: jo, tu, ell, vostè... Personals febles o àtons: el, els, les, hi, ho... ADVERBI: Paraula invariable que ajuda a un adjectiu, un adverbi o un verb. 
-Temps: abans, ara.... 
-Lloc: aquí, davant... 
-Mode: així, bé...
 -Quantitatiu: bastant, gaire, prou...
 -Afirmatiu: sí, prou... -Negatiu: no, de cap manera... -Dubte: potser......
 I els acabats en -ment 
 PREPOSICIÓ: Paraula invariable que relaciona paraules, sintagmes o oracions de diferent categoria. 
 a amb cap cap a contra de des de en entre fins fins a malgrat per per a segons sense vers sota 
 CONJUNCIÓ: Paraula invariable que relaciona paraules, sintagmes o oracions de la mateixa categoria.
 i ni o però sinó doncs perquè ja que sí que com quan encara que

 LÈXIC Familia de paraules: conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb la que comparteixen arrel. ( lleó,lleona,lleonera...) 
Sinònim:Paraules que tenen el mateix significat són sinònimes.(prim- sec) 
Antònim:Paraules que tenen un significat contrari.(llarg- curt) 
Polisèmia:paraula que té més d’un significat (cangur:animal,cangur:persona,cangur:impermeable) 
Prefixos: Partícules que afegim davant de les paraules per crear-ne noves (prehistòric,supermercat) 
Sufixos: partícules que s’afegeixen al final d’algunes paraules per crear-ne de noves.(boletaire,viatger)
 Sentit propi i sentit figurat: és el sentit originari d’una paraula. El primer significat que trobem al diccionari ( pescar: agafar un peix de l’aigua) El sentit figurat és un altre significat que adopta la paraula (“vinc volant “, es refereix a ràpid) 
Comparació: relaciona dos elements o dues idees que tenen certa semblança( És treballadora com una formiga)
 Metàfora: És anomenar una cosa amb el nom d’una altra que es poden semblar. (Té els cabells d’or . Es refereix a rossos, al color) 
Diminutius: sufix que s’afegeix a la paraula per donar-li significat de més petit ( pometa,ocellet,cabriola,paperina...)
 Augmentatius: sufix que donarà significat de més gran ( ocellot, cadirassa,)
 Despectius : sufix que dona significat de menyspreu ( bestiota, cadirota, politicastre)
 Paraules compostes: Estan formades per dues paraules simples (obrecartes). Se separen amb un guionet quan: -el primer mot acaba en vocal i el segon comença per consonant r,s,x ( penja-robes, gira-sol ) -un dels dos mots és un punt cardinal ( nord-americà) 
Gentilicis: adjectius que deriven d’un nom d’un lloc ( romà, grec, barcelonina, cubellenc...) Frases fetes: Expressions que tenen sentit figurat ( Està a la lluna) 
Refrany: frases populars que expressen un consell, un ensenyament o una crítica ( Qui paga descansa i qui cobra més. Qui no té cap ha de tenir cames) 

 EXPRESSIÓ ESCRITA: 
Contes: Són narracions breus amb pocs personatges que relaten fets fantàstics o reals. Solen tenir tres parts: plantejament, nus i desenllaç( La caputxeta) 
Faula: La faula és un conte amb personatges animals que tenen qualitats o defectes dels humans. Sol acabar en una ensenyança útil per a la vida( “La cigarra y la hormiga”) 
Descripció de persones: serveix per explicar com són. Podem incloure aspectes físics ( alçada, trets de la cara, roba,...) i psicològics (caràcter,manera de ser...)
 Text teatral: és un text escrit per ser representat davant d’un públic. Ha de tenir diàleg i acotacions ( en cursiva i entre parèntesis que donen indicacions de què o com han de moure’s els personatges, quina música ha de sonar, etc)
 Entrevista: és un intercanvi de preguntes i respostes per recollir informació o conèixer una persona. 
Text argumentatiu: És un text que transmet una opinió amb una sèrie d’arguments. Té la finalitat de convèncer sobre una determinada idea.
 Carta a un diari: és un text que serveix per expressar opinions dels lectors, formular una queixa, demanar informació o agrair. 
Text poètic: en la poesia, es diuen les coses d’una manera especial, diferent. El text poètic es caracteritza per tenir musicalitat ( rima, ritme, sons que sonen bé...) i un llenguatge especial ( onomatopeies, paraules en sentit figurat,metàfores,etc) 
Cal•ligrama:És un poema en que les paraules estan col•locades de manera que formen un dibuix. La forma del dibuix és tan important com les paraules. 
Text audiovisual: text que pot incloure imatge i so, com una pel•lícula,un anunci,...Ha de comptar amb un guió, una música, uns espais adients,... 
El còmic:és una història que s’explica amb dibuixos i textos que formen vinyetes. El que diuen o pensen els personatges s’escriu a dins de bafarades. Hi ha nombroses onomatopeies (zas! Plof!...), línies que indiquen moviment i símbols que representen estats d’ànim( un cor,un puny tancat...) 
Narració fantàstica: presenta històries irreals, impossible, de somni, tot i que sempre inclouen elements que poden ser reals. Són històries màgiques o imaginatives. Tenen l’estructura del conte : plantejament, nus i desenllaç.